Epíleg

Fer aquesta bitacola durant mig any m'ha agradat molt, ha estat una bona experiencia. Ha sigut tambe una bona manera de poder compartir amb vosaltres les meves histories i fer-vos algunes propostes culturals. Ara em plantejo nous reptes. Vull concentrar-me en un experiment que va comencar fa poc, un centre de coneixement virtual. Per aixo, aquesta bitàcola arriba la seva fi, però abans de tancar-la volia posar un darrer post que em fa molta ilusió. I és que aquesta setmana d'aniversari ha estat especialment pròdiga en actes lúdics i us en vull deixar una mostra gràfica. Tres imatges valen més que mil paraules!

Final de festa al pis de Muntaner


Festa sorpresa a Lloret i Fires de Girona passades per aigua


Castanyada 2004 al mas de'n Dani

26 anys

Gràcies a tots/es per les vostres felicitacions. La veritat és que ha estat una setmana especial, on les celebracions s'han prolongat fins al cap de setmana.

Sobre el terrorisme

Llegim avui al Peródico de Catalunya un interessant article d'opinió del que us en transcric un fragment:

"Sabem que (els grups terroristes) es nodreixen de màrtirs desequilibrats per a la seva guerra medieval als pits sempre abundants de la injustícia, la pobresa, la misèria, l'analfabetisme i la insolidaritat als quals nosaltres, aquest orgullós Primer Món que conquista Mart, hem condemnat a dues terceres parts de la humanitat que viu com pot en aquest planeta on, cada vegada que s'ensorra una frontera perquè els diners o les mercaderies viatgin més de pressa, s'aixeca un mur més alt perquè les persones no puguin ni acostar-s'hi sense una ordre judicial.

Tots sabem, amb la probable excepció de Bush i Aznar, que la lluita contra el terrorisme és complicada i difícil i no es guanya amb bestieses i frases fetes. Però que una cosa sigui complicada no la converteix en incomprensible, que un fenomen sigui complex no implica forçosament que sigui inevitable i encara molt menys que sigui irresponsable. Les Torres Bessones van sepultar milers de víctimes l'11-S i la dinamita va segar les vides de 191 persones als trens d'Atocha perquè hi ha bojos disposats a matar com més gent millor, perquè el món és un lloc fred i injust i perquè per assassinar tan sols s'ha de sortir al carrer, a qualsevol carrer. Però també perquè algú no va fer la seva feina o no la va fer amb la diligència deguda o ho podia haver fet molt millor. Però aquesta millora no té lloc per generació espontània. S'ha d'aprendre dels errors.

Sabem bastantes més coses de les que reconeixem i ens agradaria saber sobre el terrorisme. Sabem, però costa admetre-ho i molts fins i tot s'entesten a negar-ho, que Espanya és un país minat per les xarxes d'aquest terrorisme. Que la demagògia i els molts interessos que han convertit la immigració en un grandiós negoci nacional han proveït l'hàbitat natural més ric i variat d'Europa perquè agafi el germen de la bogeria a gran escala. Ni sabem ni volem saber. L'única cosa que importa és que treballin, que no donin gaire la llauna i que no en vinguin gaires a l'escola dels meus fills. Lluny d'assumir que no podem seguir vivint d'esquena i contra una realitat tan inevitable com mútuament beneficiosa si s'aplica la intel.ligència, la reacció dominant s'acosta perillosament al com menys contacte, millor; com menys coneixement, millor; com menys barreja, més seguretat."

De boda; Valentí & Sílvia

Felicitats!


Vaig tenir l'honor de ser un dels testimonis


Després ho vam celebrar amb amics i família

Cites...

"Quan desitjes quelcom, tot l'univers conspira per a que realitzis la teva voluntat." Paulo Coelho, El Alquimista

Morts a Tanzània :(

Darrerament sembla que hi ha una gran sensibilització amb els cooperants a països del Tercer Món, sobretot arrel de l'onada de segrestos a l'Irak. Però no totes les desgràcies passen en zones de guerra. Ens aixecàvem ahir amb la notícia d'un accident a la carretera que uneix Arusha amb Namanga, a la frontera amb Kenia, i que és de fet la carretera per anar fns a Nairobi. Avui es confirmava que entre els morts hi ha tres espanyols de Ingenieros sin fronteras i tres ferits més de la mateixa organització. De fet anàven a Karatu, a visitar als voluntaris de ISF que estan treballant allí en obres de canalitzacions hidràuliques. No coneixiem a cap dels ferits, però sí a l'equip de Karatu, capitanejat per l'Antonio, amb qui vam coincidir durant la nostra estada allí, doncs Karatu és el poble on nosaltres estàvem construint l'escola.

És normal en el cas de l'Antonio, que s'estarà a Karatu durant un any com a mínim, rebre nombroses visites d'amics, i això fa més agradable l'estada. Jo vaig passar per aquella mateixa carretera dues vegades, una en anar i una en tornar. És cert que els vehicles van a una gran velocitat donat el mal estat de l'asfalt, i més tenint en compte com carreguen allí els camions i els autobusos. Però mai et pots arribar a pensar que hi pugui haver un accident. Però quan passa, els seus serveis d'emergència són pràcticament inexistents, i els hospitals estan en un estat precari i amb pocs recursos. Pel que sembla, els tres ferits estan a l'espera de ser traslladats a d'altres hospitals a Nairobi i Johanesburg. Les amigues de Médicos del Mundo Karatu que vam conèixer s'han desplaçat a Arusha per ajudar i fer d'intèrprets. L'ambaixador espanyol també s'ha traslladat a la zona. En definitiva, un gran desastre!

Més informació al Diari de Tanzània (Visiteu el post del 21 d'Octubre)

Teatre, "El mètode Grönholm"

A El mètode Grönholm, quatre candidats -tres homes i una dona- es presenten a la fase final d'unes proves gens convencionals que ha organitzat una important multinacional per triar un alt executiu. A què estan disposats a renunciar per aconseguir la feina? Fins on arriba el seu esforç i la seva lluita per obtenir el lloc de treball somiat? Quins són els límits morals de l'actuació dels quatre candidats? El joc entre els aspirants esdevé també un combat de sentiments, ambicions i enveges, sempre en els límits entre la realitat i la ficció, entre la veritat i la mentida.

És doncs una divertida i estimulant radiografia de les tensions i els conflictes del món laboral, que és també un retrat àcid i punyent de les lluites de poder, de la competitivitat ferotge, del "salvi's qui pugui" que impera en la nostra societat contemporània. I tot plegat, amb un domini envejable del llenguatge escènic, de la rèplica àgil i directa i de la tensió dramàtica, plena de petits paranys i sorpreses perfectament integrades en l'acció, amb una lògica implacable.

Altament recomanable, al Teatre Poliorama, de moment, en cartellera indefinidament!

Darrera trobada (oficial) del Camp de Treball

Ahir vam tenir la darrera reunio del CTM, a la seu de SED. Des de que vam tornar, ara fa un mes i mig, no ens havíem vist, tot i que ens hem anat comunicant via e-mail. A les 11 vam començar els passis de fotos, on cada grup va explicar a grans trets el que havien fet i com s’ho havien passat. Així doncs, per dotzena vegada he tornat a fer un passi de fotos, aquesta vegada en versió reduida degut a la premura de temps. Tots hem pogut aprendre una mica més el que han fet la resta d’equips i conèixer altres realitats que complementen el que hem viscut.

També vam fer una avaluació conjunta del Camp de Treball, i ha estat bonic veure com cadascú explicava com l’havia afectat, i sobretot el que havia sentit en tornar, doncs tots hem coincidit en que ha estat lo més difícil del Camp de Treball. La incomprensió i el fet que ningú s’arriba a fer càrrec del que hem vist i com això ha afectat la nostra escala de valors i la nostra percepció del primer món, ha estat també un altre dels factors més comentats. Tot plegat ha servit perquè ens adonessim que les nostres sensacions no han esta úniques, sino que més aviat han estat comunes en tots els participants del Camp de Treball. Senyal doncs de que ha estat ben aprofitat!

A les sis ens vam despedir. M’ha fet ilusió tornar-los a veure a tots, i hem quedat a veure’ns sovint, per fer perdurar al màxim l’esperit africà/paraguaià.

De festa!

Sé que avui és molta l'expectació per veure fotos de la despedida del dissabte, àixí que aquí us en poso una, jeje. Es la Sara, en plena interpretació del Te comeré a besos.

Potser no són les fotos que esperàveu, però es lo que hay!

Economia, l'escalada del dòlar

Ahir la Mònica Terribas va entrevistar a "La nit al dia" al catedràtic d'economia Gonzalo Bernardos. Ens va parlar de com l'experiència del passat, i sobretot la crisis del petroli dels anys 70, ens han permés desenvolupar mecanismes que evitin que davant l'elevat preu del petroli actual, es produeixi estanflació. Així doncs, recomana acceptar que ara som més pobres, que el nou preu del pettroli és com un nou impost que els països de lOPEP ens han posat, i que ens deixen menos renda disponible. Així doncs, tots ens hem d'estrenyer els cinturó, empresaris i treballadors, per evitar que això degeneri en un increment d'atur, que sí seria molt perjudicial.

També va dir que els beneficiats en tot això són els propis països productors, i les empreses petrolieres, amb qui George Bush manté estrets vincles. Sense dir-ho textualment, va deixar entreveure que el President Nord-Americà i el seu entorn s'han enriquit molt amb la inestabilitat de l'orient mitjà.

I com a reflexió final, va dr que si bé la indústria ha estat molt efectiva a l'hora de substituir el petroli per altres fonts d'energia, el transport encara no ha fet aquesta migració. A veure si s'avança aviat en noves fonts d'energia alternatives i menys contaminants!