26 anys

Gràcies a tots/es per les vostres felicitacions. La veritat és que ha estat una setmana especial, on les celebracions s'han prolongat fins al cap de setmana.

Sobre el terrorisme

Llegim avui al Peródico de Catalunya un interessant article d'opinió del que us en transcric un fragment:

"Sabem que (els grups terroristes) es nodreixen de màrtirs desequilibrats per a la seva guerra medieval als pits sempre abundants de la injustícia, la pobresa, la misèria, l'analfabetisme i la insolidaritat als quals nosaltres, aquest orgullós Primer Món que conquista Mart, hem condemnat a dues terceres parts de la humanitat que viu com pot en aquest planeta on, cada vegada que s'ensorra una frontera perquè els diners o les mercaderies viatgin més de pressa, s'aixeca un mur més alt perquè les persones no puguin ni acostar-s'hi sense una ordre judicial.

Tots sabem, amb la probable excepció de Bush i Aznar, que la lluita contra el terrorisme és complicada i difícil i no es guanya amb bestieses i frases fetes. Però que una cosa sigui complicada no la converteix en incomprensible, que un fenomen sigui complex no implica forçosament que sigui inevitable i encara molt menys que sigui irresponsable. Les Torres Bessones van sepultar milers de víctimes l'11-S i la dinamita va segar les vides de 191 persones als trens d'Atocha perquè hi ha bojos disposats a matar com més gent millor, perquè el món és un lloc fred i injust i perquè per assassinar tan sols s'ha de sortir al carrer, a qualsevol carrer. Però també perquè algú no va fer la seva feina o no la va fer amb la diligència deguda o ho podia haver fet molt millor. Però aquesta millora no té lloc per generació espontània. S'ha d'aprendre dels errors.

Sabem bastantes més coses de les que reconeixem i ens agradaria saber sobre el terrorisme. Sabem, però costa admetre-ho i molts fins i tot s'entesten a negar-ho, que Espanya és un país minat per les xarxes d'aquest terrorisme. Que la demagògia i els molts interessos que han convertit la immigració en un grandiós negoci nacional han proveït l'hàbitat natural més ric i variat d'Europa perquè agafi el germen de la bogeria a gran escala. Ni sabem ni volem saber. L'única cosa que importa és que treballin, que no donin gaire la llauna i que no en vinguin gaires a l'escola dels meus fills. Lluny d'assumir que no podem seguir vivint d'esquena i contra una realitat tan inevitable com mútuament beneficiosa si s'aplica la intel.ligència, la reacció dominant s'acosta perillosament al com menys contacte, millor; com menys coneixement, millor; com menys barreja, més seguretat."

De boda; Valentí & Sílvia

Felicitats!


Vaig tenir l'honor de ser un dels testimonis


Després ho vam celebrar amb amics i família

Cites...

"Quan desitjes quelcom, tot l'univers conspira per a que realitzis la teva voluntat." Paulo Coelho, El Alquimista

Morts a Tanzània :(

Darrerament sembla que hi ha una gran sensibilització amb els cooperants a països del Tercer Món, sobretot arrel de l'onada de segrestos a l'Irak. Però no totes les desgràcies passen en zones de guerra. Ens aixecàvem ahir amb la notícia d'un accident a la carretera que uneix Arusha amb Namanga, a la frontera amb Kenia, i que és de fet la carretera per anar fns a Nairobi. Avui es confirmava que entre els morts hi ha tres espanyols de Ingenieros sin fronteras i tres ferits més de la mateixa organització. De fet anàven a Karatu, a visitar als voluntaris de ISF que estan treballant allí en obres de canalitzacions hidràuliques. No coneixiem a cap dels ferits, però sí a l'equip de Karatu, capitanejat per l'Antonio, amb qui vam coincidir durant la nostra estada allí, doncs Karatu és el poble on nosaltres estàvem construint l'escola.

És normal en el cas de l'Antonio, que s'estarà a Karatu durant un any com a mínim, rebre nombroses visites d'amics, i això fa més agradable l'estada. Jo vaig passar per aquella mateixa carretera dues vegades, una en anar i una en tornar. És cert que els vehicles van a una gran velocitat donat el mal estat de l'asfalt, i més tenint en compte com carreguen allí els camions i els autobusos. Però mai et pots arribar a pensar que hi pugui haver un accident. Però quan passa, els seus serveis d'emergència són pràcticament inexistents, i els hospitals estan en un estat precari i amb pocs recursos. Pel que sembla, els tres ferits estan a l'espera de ser traslladats a d'altres hospitals a Nairobi i Johanesburg. Les amigues de Médicos del Mundo Karatu que vam conèixer s'han desplaçat a Arusha per ajudar i fer d'intèrprets. L'ambaixador espanyol també s'ha traslladat a la zona. En definitiva, un gran desastre!

Més informació al Diari de Tanzània (Visiteu el post del 21 d'Octubre)

Teatre, "El mètode Grönholm"

A El mètode Grönholm, quatre candidats -tres homes i una dona- es presenten a la fase final d'unes proves gens convencionals que ha organitzat una important multinacional per triar un alt executiu. A què estan disposats a renunciar per aconseguir la feina? Fins on arriba el seu esforç i la seva lluita per obtenir el lloc de treball somiat? Quins són els límits morals de l'actuació dels quatre candidats? El joc entre els aspirants esdevé també un combat de sentiments, ambicions i enveges, sempre en els límits entre la realitat i la ficció, entre la veritat i la mentida.

És doncs una divertida i estimulant radiografia de les tensions i els conflictes del món laboral, que és també un retrat àcid i punyent de les lluites de poder, de la competitivitat ferotge, del "salvi's qui pugui" que impera en la nostra societat contemporània. I tot plegat, amb un domini envejable del llenguatge escènic, de la rèplica àgil i directa i de la tensió dramàtica, plena de petits paranys i sorpreses perfectament integrades en l'acció, amb una lògica implacable.

Altament recomanable, al Teatre Poliorama, de moment, en cartellera indefinidament!

Darrera trobada (oficial) del Camp de Treball

Ahir vam tenir la darrera reunio del CTM, a la seu de SED. Des de que vam tornar, ara fa un mes i mig, no ens havíem vist, tot i que ens hem anat comunicant via e-mail. A les 11 vam començar els passis de fotos, on cada grup va explicar a grans trets el que havien fet i com s’ho havien passat. Així doncs, per dotzena vegada he tornat a fer un passi de fotos, aquesta vegada en versió reduida degut a la premura de temps. Tots hem pogut aprendre una mica més el que han fet la resta d’equips i conèixer altres realitats que complementen el que hem viscut.

També vam fer una avaluació conjunta del Camp de Treball, i ha estat bonic veure com cadascú explicava com l’havia afectat, i sobretot el que havia sentit en tornar, doncs tots hem coincidit en que ha estat lo més difícil del Camp de Treball. La incomprensió i el fet que ningú s’arriba a fer càrrec del que hem vist i com això ha afectat la nostra escala de valors i la nostra percepció del primer món, ha estat també un altre dels factors més comentats. Tot plegat ha servit perquè ens adonessim que les nostres sensacions no han esta úniques, sino que més aviat han estat comunes en tots els participants del Camp de Treball. Senyal doncs de que ha estat ben aprofitat!

A les sis ens vam despedir. M’ha fet ilusió tornar-los a veure a tots, i hem quedat a veure’ns sovint, per fer perdurar al màxim l’esperit africà/paraguaià.

De festa!

Sé que avui és molta l'expectació per veure fotos de la despedida del dissabte, àixí que aquí us en poso una, jeje. Es la Sara, en plena interpretació del Te comeré a besos.

Potser no són les fotos que esperàveu, però es lo que hay!

Economia, l'escalada del dòlar

Ahir la Mònica Terribas va entrevistar a "La nit al dia" al catedràtic d'economia Gonzalo Bernardos. Ens va parlar de com l'experiència del passat, i sobretot la crisis del petroli dels anys 70, ens han permés desenvolupar mecanismes que evitin que davant l'elevat preu del petroli actual, es produeixi estanflació. Així doncs, recomana acceptar que ara som més pobres, que el nou preu del pettroli és com un nou impost que els països de lOPEP ens han posat, i que ens deixen menos renda disponible. Així doncs, tots ens hem d'estrenyer els cinturó, empresaris i treballadors, per evitar que això degeneri en un increment d'atur, que sí seria molt perjudicial.

També va dir que els beneficiats en tot això són els propis països productors, i les empreses petrolieres, amb qui George Bush manté estrets vincles. Sense dir-ho textualment, va deixar entreveure que el President Nord-Americà i el seu entorn s'han enriquit molt amb la inestabilitat de l'orient mitjà.

I com a reflexió final, va dr que si bé la indústria ha estat molt efectiva a l'hora de substituir el petroli per altres fonts d'energia, el transport encara no ha fet aquesta migració. A veure si s'avança aviat en noves fonts d'energia alternatives i menys contaminants!

Cites...

“Cada vegada que es trobi del costat de la majoria, és temps de fer una pausa i reflexionar” Mark Twain

30 minuts, convivint amb la fam

Ahir TV3 va emetre un reportatge sobre un dels principals problemes de la humanitat: la fam. El reporter Sorious Samura es va instal·lar en un poblet d'Etiòpia, lluny de l'ajuda de l'ONU, i durant un mes va viure en una cabana portant la mateixa vida que la gent que l'havia acollit. El reportatge mostra com es viu en algunes aldees, i com l'ajuda internacional a vegades no arriba al seu destí. Sens dubte una experiència més dura que la que vaig viure a Tanzània, tot i que algunes coses em van resultar familiars. M'alegro que de tant en tant s'emetin reportatges com aquest, que ens mostren coses que a pesar de semblar-nos llunyanes o fins i tot increibles, són reals i passen en el nostre mateix planeta.

Museu de la Ciència de Barcelona

Recentment aquest emblemàtic museu ha obert de nou les seves portes, substancialment millorat i ampliat i amb nova denominació: Cosmocaixa. La veritat és que el nou museu és impressionant i m'ha semblat dels més entretinguts i didàctics que he visitat mai.



Així doncs, hem vist peixos i un bosc tropical inundat, en una de les àrees més espectaculars del museu.



I una col.lecció d'esquelets de dinosaures originals que ens mostren la magnificiència d'aquestos èssers que durant un gran periode de la nostra història van ser els reis del planeta. És senzillament espectacular.



Us animo a tots els que pogueu a que hi aneu amb temps (reserveu-vos com a mínim 4 hores), i si hi aneu abans del 9 de Gener la visita us sortirà gratuita!

Cinema; Mar Adentro

Amenábar ens torna a sorprendre amb un nou film, molt més intimista que els anteriors, i sense aquella característica tensió de la mítica "tesis" o "los otros". La pel.lícula, senzillament, em va encantar, no només per lo ben feta que està, ni per la genial interpretació d'en Bardem, sino pel missatge que acompanya a tot el film.

En efecte, la pel.lícula és una crida a la llibertat individual, i a respectar les decisions de cadascú. De fet encara va més enllà, quan Ramon Sampedro demana a la Rosa, una veina, que no jutgi la seva decisió de morir, perquè és la seva decisió i la té molt meditada. Ella li recorda que hi ha molts motius per viure, i ell contesta que hi està d'acord, però que en el seu estat no li compensa. Sobta la fermesa i la claredat de pensaments de Ramon Sampedro, el que em porta a deduir, que és bo donar arguments a la gent per ajudar-los a prendre les seves decisóns, però que hem d'acceptar i respectar les decisions que acabin prenent.

La pel.lícula també ofereix grans contrastos entre la vida i la mort.

En definitiva, una pel.lícula que hauré de tornar a veure per captar millor tots els seus detalls, que són molts. Si encara no l'heu vista, animeu-vos, perquè no és tant trista com pot semblar!

Reiniciem temporada de patinatge

Desprès del paron estival, ens hem tornat a posar els patins, i ahir ens vam estrenar per la Vila Olímpica. Amb la nit fantàstica que feia, la veritat és que patinar a la vora del mar va ser un autèntic privilegi que repetirem sovint.

Així doncs, aquest any, la idea és combinar sortides lúdiques amb les classes que organitza el Club Patinar-bcn. Si us animeu ja ho saveu, cada dimarts si no plou!

Trobada de Tinetaires

Per al proper 23 d'octubre s'ha organitzat una trobada de Tinetaries, la TINETjornada, a la qual hi pot assistir tot aquell internauta que utilitza TINET. No hi ha excepcions. Des de la darrera incorporació, fins aquells que fa 9 anys vam posar en marxa la primera xarxa ciutadana de l'Estat i que es disputa amb Bologna ser-ho d'Europa. De fet, com a reconeixement a aquesta activitat, Tinet va rebre el premi Nacional d'Internet el 2002.

La veritat és que com a un dels primers usuaris de Tinet, m'omple d'orgull que aquesta comunitat virtual, que va ser clau en la meva incorporació a Internet, segueixi més activa que mai. Jo aquesta vegada no podré assistir a la TINETjornada, però animo a tots aquells que pogueu a que hi aneu, perquè tots i cadascun de nosaltres ha fet créixer TINET.

La TINETjornada tindrà lloc dissabte, en una sessió matinal, de dos quarts de 10 a dos quarts de 2. La inauguració de la jornada és a càrrec del president de la Diputació de Tarragona, Il·lm. Sr. Joan Aregio. El programa preveu les intervencions del director d'OASI, Enric Brull, i el director de Cat365, Manel Sanromà, que parlaran sobre TINET. A més s'ha convidat a Antoni Mirabete per a que ens expliqui tot el que sap, que en sap molt, sobre la Càtix, el Linux en Català. També es farà una taula rodona amb alguns tinetaires per parlar del passat i del futur de TINET. En acabar, aquells que vulguin, podran assitir a un dinar de germanor i aprofitar per parlar una estona més d'una manera més distesa.

Per assistir a la TINETjornada cal fer la inscripció. Allí mateix podreu indicar si teniu previst anar al dinar, fet que facilitarà fer la reserva al restaurant i escollir un menú assequible per a tots (un cop tancada la inscripció, es concretarà el lloc i el preu del cobert que s'ha de pagar).

Cites... sobre els amics

... i de fons, "Cuidándote" de Bebe

"Un amic és algú que ho sap tot de tu i a pesar d'això, t'aprecia." Elbert Hubbard

"Si un amic no et demostra el seu apreci, no es mereix ser el teu amic." Carl Jung

Cinema; The Bourne Supremacy

Desprès de la primera entrega del Cas Bourne, arriba a les pantalles de cinema una segona part titulada en espanyol com "El Mito Bourne" que ens dóna més llum sobre el passat d'aquest agent de la CIA, tot i que no ho desvetlla tot, el que augura una tercera entrega que desvetlli la resta d'incògnites. Com en la primera part, l'acció és l'element fonamental de la pel.lícula, on Jason Bourne veu pertorbada la seva pau i és víctima d'una injusta persecució que acaba amb la vida de la Marie i el fa tornar a Europa per aclarir el que passa. Altra vegada em va agradar molt, i ja estic esperant una tercera entrega on aclareixi més coses sobre aquesta enigmàtica operació anomenada Treadstone.