Sobre el terrorisme

Llegim avui al Peródico de Catalunya un interessant article d'opinió del que us en transcric un fragment:

"Sabem que (els grups terroristes) es nodreixen de màrtirs desequilibrats per a la seva guerra medieval als pits sempre abundants de la injustícia, la pobresa, la misèria, l'analfabetisme i la insolidaritat als quals nosaltres, aquest orgullós Primer Món que conquista Mart, hem condemnat a dues terceres parts de la humanitat que viu com pot en aquest planeta on, cada vegada que s'ensorra una frontera perquè els diners o les mercaderies viatgin més de pressa, s'aixeca un mur més alt perquè les persones no puguin ni acostar-s'hi sense una ordre judicial.

Tots sabem, amb la probable excepció de Bush i Aznar, que la lluita contra el terrorisme és complicada i difícil i no es guanya amb bestieses i frases fetes. Però que una cosa sigui complicada no la converteix en incomprensible, que un fenomen sigui complex no implica forçosament que sigui inevitable i encara molt menys que sigui irresponsable. Les Torres Bessones van sepultar milers de víctimes l'11-S i la dinamita va segar les vides de 191 persones als trens d'Atocha perquè hi ha bojos disposats a matar com més gent millor, perquè el món és un lloc fred i injust i perquè per assassinar tan sols s'ha de sortir al carrer, a qualsevol carrer. Però també perquè algú no va fer la seva feina o no la va fer amb la diligència deguda o ho podia haver fet molt millor. Però aquesta millora no té lloc per generació espontània. S'ha d'aprendre dels errors.

Sabem bastantes més coses de les que reconeixem i ens agradaria saber sobre el terrorisme. Sabem, però costa admetre-ho i molts fins i tot s'entesten a negar-ho, que Espanya és un país minat per les xarxes d'aquest terrorisme. Que la demagògia i els molts interessos que han convertit la immigració en un grandiós negoci nacional han proveït l'hàbitat natural més ric i variat d'Europa perquè agafi el germen de la bogeria a gran escala. Ni sabem ni volem saber. L'única cosa que importa és que treballin, que no donin gaire la llauna i que no en vinguin gaires a l'escola dels meus fills. Lluny d'assumir que no podem seguir vivint d'esquena i contra una realitat tan inevitable com mútuament beneficiosa si s'aplica la intel.ligència, la reacció dominant s'acosta perillosament al com menys contacte, millor; com menys coneixement, millor; com menys barreja, més seguretat."