Darrera trobada (oficial) del Camp de Treball

Ahir vam tenir la darrera reunio del CTM, a la seu de SED. Des de que vam tornar, ara fa un mes i mig, no ens havíem vist, tot i que ens hem anat comunicant via e-mail. A les 11 vam començar els passis de fotos, on cada grup va explicar a grans trets el que havien fet i com s’ho havien passat. Així doncs, per dotzena vegada he tornat a fer un passi de fotos, aquesta vegada en versió reduida degut a la premura de temps. Tots hem pogut aprendre una mica més el que han fet la resta d’equips i conèixer altres realitats que complementen el que hem viscut.

També vam fer una avaluació conjunta del Camp de Treball, i ha estat bonic veure com cadascú explicava com l’havia afectat, i sobretot el que havia sentit en tornar, doncs tots hem coincidit en que ha estat lo més difícil del Camp de Treball. La incomprensió i el fet que ningú s’arriba a fer càrrec del que hem vist i com això ha afectat la nostra escala de valors i la nostra percepció del primer món, ha estat també un altre dels factors més comentats. Tot plegat ha servit perquè ens adonessim que les nostres sensacions no han esta úniques, sino que més aviat han estat comunes en tots els participants del Camp de Treball. Senyal doncs de que ha estat ben aprofitat!

A les sis ens vam despedir. M’ha fet ilusió tornar-los a veure a tots, i hem quedat a veure’ns sovint, per fer perdurar al màxim l’esperit africà/paraguaià.