Cinema; Mar Adentro

Amenábar ens torna a sorprendre amb un nou film, molt més intimista que els anteriors, i sense aquella característica tensió de la mítica "tesis" o "los otros". La pel.lícula, senzillament, em va encantar, no només per lo ben feta que està, ni per la genial interpretació d'en Bardem, sino pel missatge que acompanya a tot el film.

En efecte, la pel.lícula és una crida a la llibertat individual, i a respectar les decisions de cadascú. De fet encara va més enllà, quan Ramon Sampedro demana a la Rosa, una veina, que no jutgi la seva decisió de morir, perquè és la seva decisió i la té molt meditada. Ella li recorda que hi ha molts motius per viure, i ell contesta que hi està d'acord, però que en el seu estat no li compensa. Sobta la fermesa i la claredat de pensaments de Ramon Sampedro, el que em porta a deduir, que és bo donar arguments a la gent per ajudar-los a prendre les seves decisóns, però que hem d'acceptar i respectar les decisions que acabin prenent.

La pel.lícula també ofereix grans contrastos entre la vida i la mort.

En definitiva, una pel.lícula que hauré de tornar a veure per captar millor tots els seus detalls, que són molts. Si encara no l'heu vista, animeu-vos, perquè no és tant trista com pot semblar!